• El dominio de San Juan de las Abadesas. Algunas consecuencias de su formación p.1031

1. Scluva,
   1. In nomine Domini. Ego Scluva & uxori mee Igiberta vinditores tibi hemtrice nostra domma Hemma misericordia dei abbatissa.
   2. Constat nos ut tibi vindere deberemus & per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi alodem nostram qui nobis advenit de homine nomine Madexone condam & de genitrice mea nomine Baielone condam & est ipse alaudes in comitate Cerdaniense in Transmontano in aiacencias de castro qui dicitur Kastellare ubi surgit flumen Lubrichatus ad locum ubi dicunt kastro de predicto Madeixone vel villa Cornutellos.
   3. Scluva SS. Sig+num Igiberta , qui hanc carta vindicione fecimus & testes firmare rogavimus.
2. Igiberta,
   1. In nomine Domini. Ego Scluva & uxori mee Igiberta vinditores tibi hemtrice nostra domma Hemma misericordia dei abbatissa.
   2. Constat nos ut tibi vindere deberemus & per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi alodem nostram qui nobis advenit de homine nomine Madexone condam & de genitrice mea nomine Baielone condam & est ipse alaudes in comitate Cerdaniense in Transmontano in aiacencias de castro qui dicitur Kastellare ubi surgit flumen Lubrichatus ad locum ubi dicunt kastro de predicto Madeixone vel villa Cornutellos.
   3. Scluva SS. Sig+num Igiberta , qui hanc carta vindicione fecimus & testes firmare rogavimus.
3. Hemma, abadessa
   1. In nomine Domini. Ego Scluva & uxori mee Igiberta vinditores tibi hemtrice nostra domma Hemma misericordia dei abbatissa.
4. Madexone, difunt
   1. Constat nos ut tibi vindere deberemus & per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi alodem nostram qui nobis advenit de homine nomine Madexone condam & de genitrice mea nomine Baielone condam & est ipse alaudes in comitate Cerdaniense in Transmontano in aiacencias de castro qui dicitur Kastellare ubi surgit flumen Lubrichatus ad locum ubi dicunt kastro de predicto Madeixone vel villa Cornutellos.
   2. Quantum infra istas afrontaciones vel terminos concludunt vindimus in omnia & in omnibus quantum ibidem aba[...] Madexo & Bagilo ienitrix mea sicut superious resonat ab omnem integritatem cum eorum exios & regressios in aderato vel definito precio quod inter te & nos convenit hi sunt equas X. & mulas I. & ex inde non remansit est manifestum.
5. Baielone, difunta
   1. Constat nos ut tibi vindere deberemus & per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi alodem nostram qui nobis advenit de homine nomine Madexone condam & de genitrice mea nomine Baielone condam & est ipse alaudes in comitate Cerdaniense in Transmontano in aiacencias de castro qui dicitur Kastellare ubi surgit flumen Lubrichatus ad locum ubi dicunt kastro de predicto Madeixone vel villa Cornutellos.
   2. Quantum infra istas afrontaciones vel terminos concludunt vindimus in omnia & in omnibus quantum ibidem aba[...] Madexo & Bagilo ienitrix mea sicut superious resonat ab omnem integritatem cum eorum exios & regressios in aderato vel definito precio quod inter te & nos convenit hi sunt equas X. & mulas I. & ex inde non remansit est manifestum.
6. Leudoico, rei
   1. anno III. regnante Leudoico rege filio Carloni.
7. Carloni,
   1. anno III. regnante Leudoico rege filio Carloni.
8. Luganus,
   1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
9. Ariericus,
   1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
10. Recosindus,
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
11. Igibertus,
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
12. Scluunius,
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
13. Aldretus,
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
14. Mocione,
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
15. Centullo,
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
16. Gentiles,
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
17. Dignus,
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
18. Gelmirus, prevere
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
19. Wisandus, prevere
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
20. Petronius, prevere
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
21. Malanaicus, prevere
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.
22. Fredarius, prevere
    1. Sig+num Luganus. Sig+num Ariericus. Sig+num Recosindus. Sig+ Igibertus. Sig+num Scluunius. Sig+num Aldretus. Sig+num Mocione. Sig+num Centullo. Gentiles SS. Dignus SS. Gelmirus presbiter SS. Wisandus presbiter SS. Petronius presbiter SS. Malanaicus presbiter SS. Sig+num Fredarius.

1. Cerdaniense, comtat
   1. Constat nos ut tibi vindere deberemus & per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi alodem nostram qui nobis advenit de homine nomine Madexone condam & de genitrice mea nomine Baielone condam & est ipse alaudes in comitate Cerdaniense in Transmontano in aiacencias de castro qui dicitur Kastellare ubi surgit flumen Lubrichatus ad locum ubi dicunt kastro de predicto Madeixone vel villa Cornutellos.

1. Transmontano, genèric
   1. Constat nos ut tibi vindere deberemus & per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi alodem nostram qui nobis advenit de homine nomine Madexone condam & de genitrice mea nomine Baielone condam & est ipse alaudes in comitate Cerdaniense in Transmontano in aiacencias de castro qui dicitur Kastellare ubi surgit flumen Lubrichatus ad locum ubi dicunt kastro de predicto Madeixone vel villa Cornutellos.

1. Kastellare, castell
   1. Constat nos ut tibi vindere deberemus & per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi alodem nostram qui nobis advenit de homine nomine Madexone condam & de genitrice mea nomine Baielone condam & est ipse alaudes in comitate Cerdaniense in Transmontano in aiacencias de castro qui dicitur Kastellare ubi surgit flumen Lubrichatus ad locum ubi dicunt kastro de predicto Madeixone vel villa Cornutellos.

1. Madeixone, castell
   1. Constat nos ut tibi vindere deberemus & per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi alodem nostram qui nobis advenit de homine nomine Madexone condam & de genitrice mea nomine Baielone condam & est ipse alaudes in comitate Cerdaniense in Transmontano in aiacencias de castro qui dicitur Kastellare ubi surgit flumen Lubrichatus ad locum ubi dicunt kastro de predicto Madeixone vel villa Cornutellos.
2. Cornutellos, vila
   1. Constat nos ut tibi vindere deberemus & per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus tibi alodem nostram qui nobis advenit de homine nomine Madexone condam & de genitrice mea nomine Baielone condam & est ipse alaudes in comitate Cerdaniense in Transmontano in aiacencias de castro qui dicitur Kastellare ubi surgit flumen Lubrichatus ad locum ubi dicunt kastro de predicto Madeixone vel villa Cornutellos.
3. Aria, riu
   1. Qui afrontat hec omnia hic sunt casas , curtes , orreos , hortos , exios & regressios illorum terras cultas vel incultas , heremos , pratos , silvis , garricis cum ipso predicto castro cum ipsos casales & suo exio & regressio illarum. & vocem aposicionis sue de parte orientis in rio qui vocabulum est Aria sicut discurrit de monte qui dicunt Eiramala , usque ad locum qui dicunt ipso iungente Asolano Cerchoso & de meridie afrontat in ipso rio qui discurrit de prato Ciroli ad Aria vel in ipso prato predicto & de occiduo afrontat in ipso puio que dicunt Momuli & de circi vero montat in ipsa serra de ipsa Kalme sicut aqua vergit & jungit in Airamala.
4. Eiramala, monts
   1. Qui afrontat hec omnia hic sunt casas , curtes , orreos , hortos , exios & regressios illorum terras cultas vel incultas , heremos , pratos , silvis , garricis cum ipso predicto castro cum ipsos casales & suo exio & regressio illarum. & vocem aposicionis sue de parte orientis in rio qui vocabulum est Aria sicut discurrit de monte qui dicunt Eiramala , usque ad locum qui dicunt ipso iungente Asolano Cerchoso & de meridie afrontat in ipso rio qui discurrit de prato Ciroli ad Aria vel in ipso prato predicto & de occiduo afrontat in ipso puio que dicunt Momuli & de circi vero montat in ipsa serra de ipsa Kalme sicut aqua vergit & jungit in Airamala.
5. Asolano Cerchoso, genèric
   1. Qui afrontat hec omnia hic sunt casas , curtes , orreos , hortos , exios & regressios illorum terras cultas vel incultas , heremos , pratos , silvis , garricis cum ipso predicto castro cum ipsos casales & suo exio & regressio illarum. & vocem aposicionis sue de parte orientis in rio qui vocabulum est Aria sicut discurrit de monte qui dicunt Eiramala , usque ad locum qui dicunt ipso iungente Asolano Cerchoso & de meridie afrontat in ipso rio qui discurrit de prato Ciroli ad Aria vel in ipso prato predicto & de occiduo afrontat in ipso puio que dicunt Momuli & de circi vero montat in ipsa serra de ipsa Kalme sicut aqua vergit & jungit in Airamala.
6. Ciroli, prat
   1. Qui afrontat hec omnia hic sunt casas , curtes , orreos , hortos , exios & regressios illorum terras cultas vel incultas , heremos , pratos , silvis , garricis cum ipso predicto castro cum ipsos casales & suo exio & regressio illarum. & vocem aposicionis sue de parte orientis in rio qui vocabulum est Aria sicut discurrit de monte qui dicunt Eiramala , usque ad locum qui dicunt ipso iungente Asolano Cerchoso & de meridie afrontat in ipso rio qui discurrit de prato Ciroli ad Aria vel in ipso prato predicto & de occiduo afrontat in ipso puio que dicunt Momuli & de circi vero montat in ipsa serra de ipsa Kalme sicut aqua vergit & jungit in Airamala.
7. Momuli, puig
   1. Qui afrontat hec omnia hic sunt casas , curtes , orreos , hortos , exios & regressios illorum terras cultas vel incultas , heremos , pratos , silvis , garricis cum ipso predicto castro cum ipsos casales & suo exio & regressio illarum. & vocem aposicionis sue de parte orientis in rio qui vocabulum est Aria sicut discurrit de monte qui dicunt Eiramala , usque ad locum qui dicunt ipso iungente Asolano Cerchoso & de meridie afrontat in ipso rio qui discurrit de prato Ciroli ad Aria vel in ipso prato predicto & de occiduo afrontat in ipso puio que dicunt Momuli & de circi vero montat in ipsa serra de ipsa Kalme sicut aqua vergit & jungit in Airamala.
8. Kalme, serra
   1. Qui afrontat hec omnia hic sunt casas , curtes , orreos , hortos , exios & regressios illorum terras cultas vel incultas , heremos , pratos , silvis , garricis cum ipso predicto castro cum ipsos casales & suo exio & regressio illarum. & vocem aposicionis sue de parte orientis in rio qui vocabulum est Aria sicut discurrit de monte qui dicunt Eiramala , usque ad locum qui dicunt ipso iungente Asolano Cerchoso & de meridie afrontat in ipso rio qui discurrit de prato Ciroli ad Aria vel in ipso prato predicto & de occiduo afrontat in ipso puio que dicunt Momuli & de circi vero montat in ipsa serra de ipsa Kalme sicut aqua vergit & jungit in Airamala.

Text de formulació rústica. La datació varia , segons la primera versió impresa el tercer any de Lluís fill de Carles corresponia al 895 , modernament s'enten ser el Transmari i per tant es data del 939 (podria ser també 938) i encara remotament es podria pensar en el Tartamut i seria del 879 - la dificultat és que Emma no serà oblada fins l'any 885 (D00910) , tot i que l'any 880 ja s'esmenta el monestir de Sant Joan (D00911) -. L'edició de Monsalvatge presenta idus en lloc de kalendas i per tant seria del 7 d'agost i no del 26 de juliol i és més completa ja que la del Dietari omet la part final de l'escatocol. Amb tot la versió mes completa sembla ser la d'Udina que presenta un signant més , amb una descripció del perímetre més coherent i amplia i que referma la datació per kalendas.

Identificacions:

El text no aclareix que Madexo i Bagilo fosin matrimoni ni que el primer sigui el pare de Scluva (a falta de millor evidència es suposa que els parentius es descriuen per part del marit) , sols que Bagilo era la mare i propietària (global?) amb Madexo.

Context temporal poc treballat en el moment d'entrar el document , sent el gruix de dades anterior al 915. La dificultat està en la presumpció de continuitat que impliquen les identificacions.

La cerca per lemes de 23 962 963 64 973 Scluva Igiberta Hemma Madexone Baielone Bagilo Luganus Ariericus Recosindus Sclivinius Aldretus Mocione Fredarius Centullo Gentiles Dignus Gelmirus Petronius Malanaicus Wiliadus , dóna :

A partir d'Emma i del judici de l'any 906 es poden plantejar Madexone1316 Centullo1328 Racosindus1329-1171 que probablement sigui la mateixa persona ates que Racosindus1329 és un signant homònim al jutge (possible duplicació de signatura per mala transmissió?). La compra d'Emma del 918 a Cerdanya (D00923) aporta el ben conegut escrivà Gentiles2086 , un prevere de nom Petrone955 i Scluvane2517 mandatari de l'abadessa des del 913 com el marit del matrimoni protagonista. Que probablement fos el matexi Scluva (advocat del bisbe) recordat l'any 987 (El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos 2 D) com el que vengué el castell de Montgrony al matrimoni Pilós i Guinedella i que (El dominio de San Juan de las Abadesas. Algunas consecuencias de su formación. p.1030) segons Abadal seria el futur bisbe de la seu d'Urgell Sclua bisbe, domno, clergue relatat en la Vita Theodardi.

La parella de religiosos Fredarius652 (ardiaca) Centullus656 (prevere) la trobem entre Cerdanya i el Berguedà entre el 890 en la consagració de sant andreu de baltarga i el 907 en la de sant martí d'avià ; centullus que es podrien unificar Centullo1328-656. De la resta sols Lucano 2711 un signant en dues consagracions de nantigis de l'any913 , sembla lo prou significativa (bona localització + onomàstica poc habitual).

2517 3025 2661 2517 380 235 1316 3066 6659 3241 3024 2711 3104 1175 581 5875 2011 186 1329 1171 6751 2443 2500 26 1110 5914 2867 5938 2610 1117 1999 1236 6194 703 5560 842 1557 931 507 2318 2528 652 1030 1425 1101 257 3361 656 712 1328 1347 3086 2841 2454 1935 1684 3273 958 621 3263 5918 2086 2594 2572 6884 1161 6653 6128 856 6399 2029 2483 5999 5454 31 2795 3464 3463 6722 955 14 1708 1109 6186 203 2813 1685 520 6545 1678 3082 2075 319 6608 1025 5701 192 1190 1981 1651 3403 6147 1200 961 6602

Les repeticions de grups d'homònims , dóna :

Els documents (D00869) i (D00870) ilustren bé la problemàtica , fins a sis homònims força propers als del text però 50 anys abans. El quid està en mirar d'establir quines continuitats semblen factibles (ie: Emma) i quines no.

A partir d'Emma , tenim:

Gentiles2086 és un ben conegut escrivà de la casa documentat des del 898. Gelmirus2029 de Sant Joan és un prevere documentat l'any 903. Petrone955 és també un prevere de Sant Joan documentat entre el 900 i el 918. Centullus958 és un signant de vendes a Sant Joan entre el 900 i el 909. Malagnaico203 és un jutge a cavall entre girona i osona entre el 887 i el 900. Scluvane2517 és el mandatari de l'abadessa documentat entre 913-918. Fredarius3361 és un home casat que el 914 vengué terres al monestir. Centullo1328 és un signant en un judici sobre terres a Cerdanya d'Emma l'any 904 en el mateix text tenim Recosindo1171 , un jutge dcoumentat entre 904-913, un Racosindus1329 signant i un Madexone1316 jutge i bon home que seria un bon candidat per el senyor difunt del castell del text. Del judici de Vallfogona del 913, cap de les dues Bagia3241 i Bagilone3024 apareix al costat de cap Sclua , Bagilone3024 sí apareix al costat d'un Daniel que tal vegada podria ser el fill del jutge Recosindo1171 , però tampoc sembla una data especialment rellevant. El Centullo2841 és un habitant de la Insula Langobardi, però el Centullo3086 sí apareix entre els habitant del vilar Centullo, fet que podria indicar que tal vegada la vila prengués el nom d'ell i de retruc fer pensar en un cert estatus superior compatible amb el Centullus958 d'abans. Ielemiro2795 és una habitant de Vinea amb un nom de dóna al seu costat i probablement casat, sí però podria ser rellevant el prevere Gelmirus2029 de l'any 903 signant d'una donació al monestir. Lugano3104 és una habitant de Boschareones i res (tret de la raresa del nom) permet fer l'enllaç amb el del text, sí però podria ser rellevant el Lucano2711 documentat el mateix any a Cerdanya signant dues consagracions de Nantigis. Per el que fa als Madaix, el Madexone1316 ja l'hem comentat mentre que el Madexone3066 és una habitant de Puio Rotundo. Malagneico2813 és una altre habitnat de la Insula Langobardi com el Centullo2841, però més enllà de constatar la proximitat d'aquests noms no sembla ajudar a identificar al prevere Malanaico del text. Del Recosindo1171 ja m'hem parlat abans , mentre que Recosindo2867 és una habitant de Ienebrosa. Scluva3025 torna a ser significatiu ja que apareix com habitant del vilar d'Sclubane, a semblaça del Centullo 3086 d'abans i sí podria donar-li un status adient al del text. Cap dels possibles candidats per Igilberto Ingilberto3082-2075-319 semblen tenir una relació prou clara com per poroposar la seva identificació ; sols Ingilberto2075 , un personatge proper als comtes apareix varis cops al costat d'Emma , però això nos embla prou rellevant com per veure-hi l'Igiberto del text. Pe el que fa al prevere Wisandus , el candidat millor seria Wisandus961 ampliament documentat però té el problema de l'edat ja que era un sacerdot ja l'any 888 i 50 anys de servei actiu semblen molts ; ara bé la resta de candidats són de contexts diversos.

De la resta de repeticions (les que no hi apareix Emma), tenim:

On es corrobora la proximitat entre els noms dels participants. El homònims del judici de Mocoro de l'any 913 (D00328) (D00329) són tots habitants de la vila i en principi res els relaciona amb el del text. I entre el documents de Cerdanya o Osona, trobem l'any 914 una donació al monestir (D00360) on tenim als Gentiles2086 Scluvane2517 ja comentats abans. Una venda a Osona l'any 902 (D00117) on tenim Petroni1109 i Recosindi1110 propietaris de terres a Gurb , que no semblen ser rellevants. Una altra venda entre particulars l'any 900 (D00097) a Vinea i Vallfogona on els Centullus958 i Petrone955 d'abans , apareixen com a signant el primer i propietari el segon. Finalment en la consagració de Sant Andreu de Baltarga de l'any 890 (D00771) trobem el prevere Centullus656 , un ardiaca Fredarius652 i un Elmiro6128 promotor de la consagració que estirant l'onomàstica tal vegada podria correspondre al Gemirus prevere del text encara que aquesta hpòtesi sembla excessiva. Però la parella Centullus656 i Fredarius652 sí els trobem amb Madaxus235 jutge i mandatari d'un abat documentat entre 898 i 919 que tal vegada sigui el mateix Madaxone1316 també jutge i compatible , possibilitat que portaria poder plantejar ajuntar un grapat d'identitats, per exemple el prevere i vasso Fredario2528, amb l'ardiaca d'abans.

Dels dos documents del judici de l'any 888 a Empuries per terres del vescomte Petroni6186 queden per comentar, Digone6653, que és un bon home i Reccosindo186 prevere i vasso del bisbe Teuter.

Es plantejen doncs Scluvane2517-3025 Emma380 Madaxone1316-235 Lucano2711 Recosindo186-1329-1171-1110? Fredarius2528-652-3361 Centullo656-1328-3086-958 Gentiles2086 Digone6653 Gelmirus6128-2029 Petronio955-1109? Malanaicus203 Wiliadus1678.

S'accepten: Emma380. Gentiles2086 (a falta de millor evidència e suposa ser el mateix vell escrivà de la casa). També la reunificació Scluvane2517-3025 (tot i que el segon apareix al costat d'una Sesenanda - nom també molt proper a la familia - i que per tant Igiberta seria una segona esposa). Madaxone1316-235 es reestructuren Madaix235 agrupa els dos jutges i es suposa ser l'home casat difunt del text, i Madaxone1316 es deixa per un canonge de Girona del 913 (D00327(Girona) - A la ciutat de Gerunda , l'abat Guitiza del cenobi Sancte Marie Crasse Urbionensis reclama la potestat sobre l'església de Sancti Stephani contra l'adjudicació feta al clergue Ermomirum davant de Guigo bisbe Gerundensis , Teuricus bisbe Barchinonensis i del comte Seuniarius. Diu que feia quaranta anys que havia estat creada per aprisió del monjo de la casa , Adamundi , i que pertanyia al monestir segons privilegis papals i preceptes reials, però que el propi bisbe Guigo l'havia donada al prevere Ermomirum. Els bisbes i el comte donen la raó a l'abat Guitiza i en detallen la parròquia sota la seva jurisdicció. 913-III-1 L'abat Guitiza del cenobi Sancte Marie Crasse Urbionensis reclama la potestat sobre l'església de Sancti Stephani contra l'adjudicació feta al clergue Ermomirum davant de Guigo bisbe Gerundensis , Teuricus bisbe Barchinonensis i del comte Seuniarius. previament identificat amb el jutge). Lucano2711. L'escrivà Wiliadus1678. Digone6653 tot i fer 50 anys i no tenir cap altra dada per la proximitat amb la resta de participants dels documents (D00869) i (D00870) que sí s'accepten. Per el que fa a Recosindo186-1329-1171-1110, es deixa el signant Recosindo1329 de banda per no poder presupossar error de doble signatura, i Recosindo186 per ser un prevere de la seu de girona i no compatible amb el pare de Daniel , però sí s'accepta la reunificacio Recosindo1171-1110, i de retruc la de Petronio955-1109. S'acepta Gelmirus2029 però no la reunificació amb Elmiro6128 (tot i que s'apunta com homònim compatible). La identificacié de Fredarius i Centullo , cada un d'ells amb fins 3 i 4 identitas possibles sembla anar correlacionada i permet dues lectures diferents : Per una banda hi ha una (dues?) parella de religiosos Centullus656-1328 Fredarius652-2528 entre Cerdanya i Berguedà en la primera dècada del segle per altra banda Emma té relació amb Centullo958-3086 en context osonencs on seria un personatge cap d'un vilar de Vallfogona i probablement casat amb una Aldena i amb signant Centullo1328 que apareix amb els jutges Madaix i Recosind del text i que per tant el fan molt probable. Atès que amb Sclua s'ha prioritzat la lectura que el fa un cap de vilar casat de Vallfogona , es preferiex pensar que el Centullo signant del text sigui un altre cap vilar i per tant, un personatge proper a Emma ( i a l'hora fortificar la lectura que els caps de vilar eren personatges propers als rectors de la vall ) i unificat els tres Centullo1328-3086-958 i identificar Fredarius2528 un sacerdot i vasso del comte Delà com el signant del text documentat al costa d'un Malanaicus molt anys abans. És a dir, pensar que la parella Centullo Fredarius no són els religiosos del Berguedà sinò que un d'ells es un propietari de Vallfogona com el propi venedor Scluva. Finalment s'accepta Wisandus961 tot i el problema de la edat esmentat abans , per el perfil proper a Emma. No així el jutge Malaniacus203 conegut des del 887 com el prevere signant , tot i l'acumulaciño de noms de jutges , sembla execssiu que es tracti del mateix (que per altra banda en la documentació anetrior no queda clar si és un religios o un laic)