Cercar:

Seccions

Fons Cathalaunia



Bibliografies



Metodologia del wiki


Fons Cathalaunia.

Fons documental sobre l'Alta Edat Mitjana Catalana

En aquesta secció, s'aniran especificant tots i cada un dels Documents dels segles VIII a XI referents a l'història de la Cultura Catalana.

L'objectiu té diferents nivells d'interès:

  • En un primer terme, el crear una llista unitària de tots els documents o texts del període amb indicacions de les seves edicions crítiques.
  • En un segon nivell, es vol separar els elements identificables (gent i toponímia) presents en els texts, i entrecreuar aquestes informacions, per tenir de cada persona o lloc nombrat en els texts, la llista de documents on figura.
  • En un darrer nivell, fora bo incorporar-hi la resta d'informació relacionada, tant dels texts, com dels seus elements identificats. Així, incorporar referències bibliogràfiques, o enciclopèdiques, alguna versió del propis texts, traduccions, etc, etc, etc.

Aquests diferents nivells, no s'han de veure com fases diferents, sinó més aviat com diverses possibilitats d'aprofitament de les dades incorporades en el fons. L'objectiu és doncs, construir un encreuat de dades que abasti tota la base documental del període (uns milers de documents).

En el nivell de separació dels elements identificables, per a cada document, es disposarà una pàgina pròpia en la que s'aniran especificant els antropònims, topònims i clàusules de datació que hi apareixen, així com la resta de dades pertinents (resum, bibliografia, text, versions, traduccions, etc). Si alguna font inclou notes o comentaris posteriors, els topònims i antropònims que hi figurin no s'inclouran en l'index general, per tal de mirar de reflectir només els continguts originals.

En la secció de Persones, s'aniran creant entrades per cada un dels subjectes que apareguin en els documents; de manera que per a cada individuu es disposi de la llista de documents en els que figura, a més d'altres dades d'interès com relacions, llocs, o bibliografia i referències externes en el cas de personatges rellevants. El mateix es farà per a la Toponímia, amb una pàgina per a cada topònim identificat dins la secció de Toponímia.

En conjunt, és una tasca força considerable, i l'ànim és, un cop fetes les primeres proves, anar-la fent més o menys per ordre cronològic.

L'objectiu global doncs, no és mirar de construir una imatge fidel del període, sinó quelcom més primari, com és crear el conjunt de dades prosopogràfiques que ajudi en el seu estudi. Per això lògicament, no s'exclouran els documents falsos o falsificats, sinó que se'ls inclourà tot precisant la seva natura com una dada més a tenir en compte. En principi, per simplificar la notació i per tal de no entrar en les gairebé infinites gradacions de la manipulació documental, tot document amb senyals o sospita de manipulació serà anotat directament com a 'Alterat' o 'Alterat?'.

Es demana doncs, ja des d'aquí l'ajut de tot historiador interessat en el període, tant per aportar nous coneixements i/o referències, així com per corregir les possibles errades que s'hi puguin detectar!.

Delimitació geogràfica:

L'àmbit geogràfic del fons, es manté voluntàriament poc definit per tal donar cabuda a totes les notícies històriques que tinguin que veure directa o indirectament amb les arrels de la Cultura Catalana. L'enfoc complementari, és a dir, limitar l'abast als comtats tradicionalment 'catalans', per una banda, limitaria excessivament la capacitat de documentar les relacions amb entorns foranis i cultures veïnes, i per l'altra, ja està sent molt satisfactòriament representat en la col·lecció de referència dels Catalunya Carolíngia de l'Institut d'Estudis Catalans.

Metodologia de les identificacions:

En el cas que les identificacions dels personatges o dels topònims siguin dubtoses, es seguirà en principi el criteri de considerar cada aparició com a diferenciada de la resta, deixant per a un pas posterior la seva unificació un cop millorin les capacitats identificadores. Aquesta metodologia implica crear un nombre molt probablement excessiu d'identitats en el sistema, però el mètode contrari, que seria només indexar les identitats clarament establertes, implica al seu torn que un gran nombre de documents quedarien només parcialment indexats.

Per el que fa als antropònims doncs, per defecte, cada nova menció genera una nova identitat en el sistema, tret que es pugui identificar amb algunes de les identitats ja pre-existents, per això, s'apliquen tres criteris encadenats:

  1. En primer lloc, com és natural, l'homonímia en un context espai-temporal compatible. Aquest criteri, per si sol, no és lògicament suficient per permetre una identificació.
  2. Donat el primer criteri, se li afegeix (si és possible) el de la igualtat/compatibilitat de titulacions o de relacions familiars. Aquests dos criteris, en el cas de titulacions o parentius molt específics, ja permeten fixar una identificació; no així, si no hi ha titulació o bé aquesta és molt comuna. En aquests casos, si fallés el tercer criteri, es genera una nova identitat però que conté una anotació en format : idem a X o Y o Z ?, on XYZ corresponen als seus homònims compatibles pre-existents.
  3. En tercer lloc, la repetició de grups d'homònims en diferents documents. Sempre en el benentès, que en la cerca d'aquestes repeticions, cal fer abstracció de les identitats que apareixen a un nombre proporcionalment alt de documents, així com dels documents amb un gran nombre de participants, per l'augment inherent de la probabilitat de què generin casos que es tractin d'una simple repetició antroponímica i no d'identitats. Aquest tercer criteri, revisant manualment doncs, les identitats implicades, pot permetre tant fixar una identificació temptativa com proposar la re-unificació d'identitats pre-existents atenent als grups de documents entre els que es donguin les repeticions dels grups d'homònims.

Atès que el resultat d'aquest procés, tret de les identitats fàcilment identificables com les de les personalitats rellevants, és certament aproximatiu, sumat al fet de què es vagi realitzant mentre es va fent la incorporació dels documents, imposa un límit certament baix a la fiabilitat del sistema en els casos de personatges no rellevants (que són de fet la gran majoria) i obliga a recalcar la naturalesa provisional d'aquestes identificacions, tot esperant que un cop entrat un volum més significatiu de dades, es puguin realitzar propostes de major fiabilitat. Una presentació detallada d'aquesta metodologia es pot trobar a : Detecció de grups d'homònims en documents de l'Alta Edat Mitjana.

Convencions:

Les possibles equivalències entre identificacions, tant en topònims com antropònims, s'indiquen amb la notació ': idem a XYZ ?'.

En les relacions entre identitats, s'empra 'veí' o 'veïna' per indicar aparicions en afrontacions; en el cas de vendes o donacions, el veïnatge es descriu respecte al venedor o el dador.

La qualificació de "Alterat" en un document, només implica que es considera provat que no és una redacció original. Igualment, la de "Alterat?", indica només que es sospita de la originalitat del text.

En les pàgines de les identitats, les grafies associades a cada una d'elles, s'escriuen amb la primera lletra en majúscules, encara que en els documents estiguin en minúscules.

El camp "Lloc" en els Documents indica la localització esmentada en el text. Si es disposa de la informació d'on fou produït el text i és diversa de la localització, s'indica també tot afegint-la separada per " - ".


Continguts del Fons Cathalaunia:

  • Documents Llista i accés a la totalitat dels documents.
    • Any a any Llista i accés als documents de cada any.
    • Persones Llista i accés a les personalitats definides en el fons.
    • Toponímia Llista i accés als topònims definits en el fons.
  • Selector Eina per cercar dades i grafias, i seleccionar subconjunts de dades del fons.

Texts dels documents:

Les versions dels texts que s'inclouen en cada una de les fitxes documentals presents en el fons, tenen el propòsit de ser una exemplificació del contingut original dels texts per ajudar a contextualitzar de manera correcta les informacions declarades en el fons, sense que hagin de ser comparables en cap cas a les edicions crítiques publicades per els experts. D'acord amb això, en cada document, es fa constar com a mínim una de les referències bibliogràfiques conegudes a dites edicions crítiques per a poder consultar els texts originals. La metodologia que es segueix per produir les versions dels texts que es mostren en el fons, és la següent:

  1. Tots els continguts son re-transcrits, adaptant conjuntives i normalitzant la notació numèrica romana.
  2. Si existeix una o més versions en domini públic, es parteix d'aquestes.
  3. Si no és així, es parteix de la mescla de les versions conegudes, evitant incorporar-hi les integracions i/o aportacions pròpies de la mà dels autors moderns.
  4. En la secció de Bibliografia de cada document, es declaren sempre les fons utilitzades i/o conegudes.
Creat 2010-04-14. Darrera modificació de la pàgina el 11 de April del 2016 a les 21h28