Cercar:

Seccions

Fons Cathalaunia



Bibliografies



Metodologia del wiki

PrimerPreviSegüentDarrer

Títol : Alterat. El rei Odó confirma les possessions del seu fidel Wicfridum , les que li vingueren del seu avi Stephanus i la seva mare Kintila al pagus Narbonense i les del seu pare Undila en el pagus Ierundense.

Resum : Alterat. El rei Odó confirma les possessions del seu fidel Wicfridum , les que li vingueren del seu avi Stephanus i la seva mare Kintila al pagus Narbonense , la vila de Liziniana , Casiliaca , Aspera , Sancta Candida , Segiana el vilar de Lacum i el fisc de Sancta Reperata , i les del seu pare Undila en el pagus Ierundense , l'aprisió en la vall de Lemina i en la vila Mulinensis els vilars de Surdes i Filkerolas.

Dates : ~888|889|890|891|892-VII

Lloc : Gòtia - Meung?

Autor :

Original : Si

Bibliografia : -

Antropònims : (5) -

  1. Odo, rei
    1. In nomine Domini Dei aeterni & Salvatoris nostri Ihesu Christi. Odo clementia Dei rex.
  2. Wicfridum, fidel
    1. Noverit igitur omnium fidelium Sanctae Dei ecclesiae nostrorumque tam presentium quam futurorum industria quoniam placuit serenitati nostrae quendam fidelem nostrum Wicfridum de quibusdam rebus nostrae proprietatis honorare.
    2. Unde hoc nostrae altitudinis preceptum fieri & eidem dari iussimus per quod precipimus atque iubemus ut ab [...] & deinceps iamdictus Wicfridus prefatas res cum omnibus ibidem iuste pertinentinus liberius teneat atque possideat vel quicquid facere voluerit liberam ac firmissimam in omnibus habeat potestatem faciendi sicut & ex aliis rebus suae [...] aprisionem que supradictus Wicfridus habeat vel habere
  3. Stephanus,
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus
  4. Kintala,
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus
  5. Undila,
    1. Et in pago Ierundense aprisio quem pater suus Undila habuit in valle Lemina cum omnibus adiacentiis suis , & in villa Mulinensis cum villares duos Surdes & Filkerolas.

Topònims : (21) -

  1. Narbonense, pagus
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus & in propium & de fischo cum villare Lacum cum omnibus adjacentiis suis & de ipso fischo qui est sub Sancta Reparata.

  1. Liziniana, vila
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus & in propium & de fischo cum villare Lacum cum omnibus adjacentiis suis & de ipso fischo qui est sub Sancta Reparata.
  2. Casiliaca, genèric
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus & in propium & de fischo cum villare Lacum cum omnibus adjacentiis suis & de ipso fischo qui est sub Sancta Reparata.
  3. Aspera, genèric
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus & in propium & de fischo cum villare Lacum cum omnibus adjacentiis suis & de ipso fischo qui est sub Sancta Reparata.
  4. Sancta Candida, genèric
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus & in propium & de fischo cum villare Lacum cum omnibus adjacentiis suis & de ipso fischo qui est sub Sancta Reparata.
  5. Segiana, genèric
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus & in propium & de fischo cum villare Lacum cum omnibus adjacentiis suis & de ipso fischo qui est sub Sancta Reparata.
  6. Lacum, vilar
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus & in propium & de fischo cum villare Lacum cum omnibus adjacentiis suis & de ipso fischo qui est sub Sancta Reparata.
  7. Sancta Reparata, fisc
    1. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus & in propium & de fischo cum villare Lacum cum omnibus adjacentiis suis & de ipso fischo qui est sub Sancta Reparata.
  1. Ierundense, pagus
    1. Et in pago Ierundense aprisio quem pater suus Undila habuit in valle Lemina cum omnibus adiacentiis suis , & in villa Mulinensis cum villares duos Surdes & Filkerolas.

  1. Lemina, vall
    1. Et in pago Ierundense aprisio quem pater suus Undila habuit in valle Lemina cum omnibus adiacentiis suis , & in villa Mulinensis cum villares duos Surdes & Filkerolas.
  2. Mulinensis, vila
    1. Et in pago Ierundense aprisio quem pater suus Undila habuit in valle Lemina cum omnibus adiacentiis suis , & in villa Mulinensis cum villares duos Surdes & Filkerolas.

  1. Surdes, vilar
    1. Et in pago Ierundense aprisio quem pater suus Undila habuit in valle Lemina cum omnibus adiacentiis suis , & in villa Mulinensis cum villares duos Surdes & Filkerolas.
  2. Filkerolas, vilar
    1. Et in pago Ierundense aprisio quem pater suus Undila habuit in valle Lemina cum omnibus adiacentiis suis , & in villa Mulinensis cum villares duos Surdes & Filkerolas.
  1. Cardonarias, vila
    1. Terminatur vero de parte orientis ad villam Cardonarias vel in terras Golcedet. De parte meridie terminatur de villa Crucilias vel in termino Sancto Saturnino. Et de parte occidentis de Fornels. De parte circii de villa Planiles & fischo qui est in Ulliano farinarium autem qui est flumine Sterria.
  2. Golcedet, genèric
    1. Terminatur vero de parte orientis ad villam Cardonarias vel in terras Golcedet. De parte meridie terminatur de villa Crucilias vel in termino Sancto Saturnino. Et de parte occidentis de Fornels. De parte circii de villa Planiles & fischo qui est in Ulliano farinarium autem qui est flumine Sterria.
  3. Crucilias, vila
    1. Terminatur vero de parte orientis ad villam Cardonarias vel in terras Golcedet. De parte meridie terminatur de villa Crucilias vel in termino Sancto Saturnino. Et de parte occidentis de Fornels. De parte circii de villa Planiles & fischo qui est in Ulliano farinarium autem qui est flumine Sterria.
  4. Sancto Saturnino, terme
    1. Terminatur vero de parte orientis ad villam Cardonarias vel in terras Golcedet. De parte meridie terminatur de villa Crucilias vel in termino Sancto Saturnino. Et de parte occidentis de Fornels. De parte circii de villa Planiles & fischo qui est in Ulliano farinarium autem qui est flumine Sterria.
  5. Fornels, genèric
    1. Terminatur vero de parte orientis ad villam Cardonarias vel in terras Golcedet. De parte meridie terminatur de villa Crucilias vel in termino Sancto Saturnino. Et de parte occidentis de Fornels. De parte circii de villa Planiles & fischo qui est in Ulliano farinarium autem qui est flumine Sterria.
  6. Planiles, vila
    1. Terminatur vero de parte orientis ad villam Cardonarias vel in terras Golcedet. De parte meridie terminatur de villa Crucilias vel in termino Sancto Saturnino. Et de parte occidentis de Fornels. De parte circii de villa Planiles & fischo qui est in Ulliano farinarium autem qui est flumine Sterria.
  7. Ulliano, fisc
    1. Terminatur vero de parte orientis ad villam Cardonarias vel in terras Golcedet. De parte meridie terminatur de villa Crucilias vel in termino Sancto Saturnino. Et de parte occidentis de Fornels. De parte circii de villa Planiles & fischo qui est in Ulliano farinarium autem qui est flumine Sterria.
  8. Sterria, riu
    1. Terminatur vero de parte orientis ad villam Cardonarias vel in terras Golcedet. De parte meridie terminatur de villa Crucilias vel in termino Sancto Saturnino. Et de parte occidentis de Fornels. De parte circii de villa Planiles & fischo qui est in Ulliano farinarium autem qui est flumine Sterria.

Datació : -

Any de Crist :
Any de l'Era :
Any de Regnat :
Indicció :
Epacta :
Hègira :
Dia i Mes :

Text : -

(Chrismó) In nomine Domini Dei aeterni & Salvatoris nostri Ihesu Christi. Odo clementia Dei rex. Regalis celsitudinis mos est fideles suos donis multiplicibus atque donationibus ingentibus honorare sublimesque efficere. Noverit igitur omnium fidelium Sanctae Dei ecclesiae nostrorumque tam presentium quam futurorum industria quoniam placuit serenitati nostrae quendam fidelem nostrum Wicfridum de quibusdam rebus nostrae proprietatis honorare. Sunt autem eaedem res in pago Narbonense in villa Liziniana & in Casiliaca vel in Aspera seu in Sancta Candida sive in Segiana omnem aprisionem quem Stephanus avus supradicti Wicfridi habuit & sua mater nomine Kintala concedimus & in propium & de fischo cum villare Lacum cum omnibus adjacentiis suis & de ipso fischo qui est sub Sancta Reparata. Et in pago Ierundense aprisio quem pater suus Undila habuit in valle Lemina cum omnibus adiacentiis suis , & in villa Mulinensis cum villares duos Surdes & Filkerolas. Terminatur vero de parte orientis ad villam Cardonarias vel in terras Golcedet. De parte meridie terminatur de villa Crucilias vel in termino Sancto Saturnino. Et de parte occidentis de Fornels. De parte circii de villa Planiles & fischo qui est in Ulliano farinarium autem qui est flumine Sterria. Unde hoc nostrae altitudinis preceptum fieri & eidem dari iussimus per quod precipimus atque iubemus ut ab [...] & deinceps iamdictus Wicfridus prefatas res cum omnibus ibidem iuste pertinentinus liberius teneat atque possideat vel quicquid facere voluerit liberam ac firmissimam in omnibus habeat potestatem faciendi sicut & ex aliis rebus suae [...] aprisionem que supradictus Wicfridus habeat vel habere [...]

Traducció : -

Versions : -

Web : -

Comentaris : -

Text parcial, sense escatocol. Datació i localització per context (veure bibliografia, en especial : Col·lecció diplomàtica de la seu de Girona : 817-1100 D. 24). Destaca l'ús del terme fisc. Vuit anys més tard , la vila de Liciano serà entregada per Carles el Simple a un fidel Esteve i la seva dona Anna (eren potser parents de l'avi Stephanus del text?) (D00063)899-VI-14 (Gòtia - Tours)
Precepte de Carles el Simple per el fidelis Esteve i la seva muller Anna a precs d'Arnust arquebisbe de Narbona i la mare del rei, la reina Adeleidis.
.

Identificacions de llocs a partir de : Un diploma desconegut del rei Odó a favor del seu fidel Wicfrid (888-898). Estructuració territorial anòmala ; ie: Ulliano (Ullà) en pagus Ierundense que en altres documents surt com territori Emporità.

Identificacions:

La cerca per lemes de 4 683 639 0 2873 5 Wicfridus Stephanus Kintila Undila , dóna :

D00162 Undilus1465 Undila882 - Girona0
D00734 Stephano2533 Undila882 - Girona0
D00604 Esteve5298 Stephani5302 - Narbona4
D00017 Stephano285 - Girona0
D00059 Stephani565 - Narbona4
D00060 Stephani565 - Girona0
D00161 Stephano1446 - Girona0
D00733 Undila882 - Girona0
D00732 Undila882 - Girona0
D00085 Undila882 - Girona0 Oliano5
D00680 Undila882 - Girona0
D00720 Undila882 - Girona0
D00153 Udila1370 - Girona0
D00375 Stephano3457 - Girona0
D00063 Stephano590 - Narbona4 Liciniano683
D00189 Stephanus1646 - Narbona4 Girona0
D00327 Stephano2533 - Girona0
D00669 Stefanus5644 - Girona0
D00006 Esteve V62 - Narbona4 Girona0
D00018 Undela301 - Narbona4
D00271 Undilane2251 - Narbona4

201 3617 744 374 5727 3530 1008 1446 3457 590 1646 2533 5644 2975 2943 219 1408 623 407 986 5257 5302 285 565 3347 2902 1456 1465 2251 1370 301 739 1239 2875 2163 2750 1407 1063 2388 184

Les repeticions de grups d'homònims , dóna :

(D00334) Chintilo3347 Chintilone2902 Stefanus2875 Stephano2750 Wifredo2943 Wifredo2975
(D00159) Stephanus1407 Wifredus1408
(D00078) Gauzfredo744 Undilane739
(D00161) Quintilo1456 Stephano1446
(D00720) Deila184 Wifredi1008

Cap de les repeticions semblen rellevants , especialment atenent a que l'Stephanus del text ja es avi i els de les repeticions són encara més posteriors. La parella de jutges de Nimes , set anys més tard , Gauzfredo744 i Undilane739 podrien ser el pare i el fill , però d'entrada no sembla una possibilitat gaire ferma.

El curiós és que els noms de la família són tots rellevants i els trobem en personatges posteriors ; dones de nom Chintilo , Ihilo seran rellevants els anys següents , com sabem d'Stefanus amb favors reials , i no diem de Guifres o variants. Amb tot, sembla que cap d'ells es pot fer correspondre amb cap del figurants en el text , fet que encara amplia més el nombre de participants de la noblesa i les seves relacions familiars. També l'anàlisi de Roura dels figurants del text és coherent amb aquesta posició tota vegada que identifica els figurants a partir de texts encara no processats (entre els anys 812-881,925). Ara bé , el punt de contacte és precisament que l'Undila que contempla els anys 881 i 921 a Girona i Besalú és un jutge , com l'Undilane739 del 898 a Nimes. Una dificultat major de la tesi de Roura està en què si el 891 wicfred ja és prou gran com per rebre un favor del rei (posem 20 anys) , llavors el seu pare Undila ja hauria d'estar com a mínim en la seva quarantena i per tant en el judici del 925 tindria més de setanta anys; tot plegat , massa forçat. Tenim doncs que la seqüència d'Undilas és : un jutge a girona l'any 881 , un pare amb propietats a girona l'any 891 , un jutge a Nimes el 898 (al costat d'un jutge Gausfred) i un jutge a besalú el 925. La repetició de nom i càrrec sí sembla ser rellevant i fa pensar en un nou Undila potser de la mateixa nissaga a començaments del segle X , i per tant , una dedicació familiar a l'àmbit de la justícia (refermada per la consideració de Roura que un jutge Esteve del 874, podria ser un germà de la mare Kintila , el Stephano590 casat amb Ana591 que rebé un precepte de carles) que i de retruc , que potser el wicfred del text sí fos el jutge gausfred del 898. La diferència entre les formes Wicfrid i Gausfred es pot veure matisada si es considera que la forma Wicfrid és una hàpax en un document original , mentre que el Gausfred és d'un cartulari força posterior.

Per altra banda l'edició d'en Martí (Col·lecció diplomàtica de la seu de Girona : 817-1100 D. 24) prefereix veure en el pare Undila el comte d'Empúries Deila i identificar el Wicfridum com el Guifré fill seu i d'una Quintol. Oció amb molt de sentit , a la que s'hi oposa sols la diferència entre Undila i Deila (potser en relació amb l'hàpax de wicfridum?) i la manca de titulació del comte. Si atenem també a aquesta possibilitat, llavors el Wicfridum seria probablement el Wifredi1008 del document (D00720) , vasso del comte i també jutge amb posterioritat (per acabar de complicar el panorama, ja que així tenim tant comtes com jutges anomenats Gausfred, Wifred, Undila i Deila). Un fill de comte correspon millor al títol reial, encara que tampoc és sempre aquest el cas , però sí s'hi ajusta molt bé la localització dels bens a cavall entre girona i empuries i que podria explicar l'oscil·lació d'Ullà entre girona i empúries comentada al inici.

Sí sembla raonable pensar que l'avi Stephanus ja seria mort a finals del segle IX i per tant , descartar com a candidats a la seva identificació a tots els homònims vius encara en el segle X.

Atesa la multiplicitat de Guifres coneguts i les coincidències de noms i càrrecs , es prefereix identificar , tot i les dificultats , el pare Undila i el Wicfrid del text com el comte i el vasso del document (D00720) del 893 per davant dels jutges homònims del judici de Nimes de l'any 898.

Creat 2014-07-08. Darrera modificació de la pàgina el 16 de February del 2018 a les 10h05