Cercar:

Seccions

Fons Cathalaunia



Bibliografies



Metodologia del wiki

PrimerPreviSegüentDarrer

Títol : Alterat? El bisbe Geraldum bescanvia amb el matrimoni Arlulfum i Eldesent terres en el pagus Matisconense.

Resum : Alterat? El bisbe Geraldum bescanvia amb el matrimoni Arlulfum i Eldesent terres en el pagus Matisconense ; el bisbe aporta una terra en la vila de Romanorum de l'agro Torrense amb el consentiment d'Elda domino sacrata per un camp del matrimoni en l'agro Viriacense tocant el riu Glatinor.

Dates : [899-927]

Lloc : Mâçon

Autor :

Original : No

Bibliografia : -

Antropònims : (10) -

  1. Geraldum, bisbe
    1. Placuit atque convenit inter domnum Geraldum episcopum & ab alia parte Arlulfum & uxore sua Eldesent , ut inter se aliquid de terra commutarent.
    2. S. Geraldi episcopi. S. Bernardi. S. Ardradi presbiteri. S. Rodulfi. S. Adalgis. S. Rotuerii.
  2. Arlulfum,
    1. Placuit atque convenit inter domnum Geraldum episcopum & ab alia parte Arlulfum & uxore sua Eldesent , ut inter se aliquid de terra commutarent.
  3. Eldesent,
    1. Placuit atque convenit inter domnum Geraldum episcopum & ab alia parte Arlulfum & uxore sua Eldesent , ut inter se aliquid de terra commutarent.
  4. Elda, domino sacrata
    1. Inprimis dedit domnus episcopus de terra Sancti Vincentii & Sancte Marie cujus ecclesia est constructa infra muros Matisconum , consentiente Elda Domino sacrata , cujus beneficium ad presens esse videtur ;
  5. Bernardi,
    1. S. Geraldi episcopi. S. Bernardi. S. Ardradi presbiteri. S. Rodulfi. S. Adalgis. S. Rotuerii.
  6. Ardradi, prevere
    1. S. Geraldi episcopi. S. Bernardi. S. Ardradi presbiteri. S. Rodulfi. S. Adalgis. S. Rotuerii.
  7. Rodulfi,
    1. S. Geraldi episcopi. S. Bernardi. S. Ardradi presbiteri. S. Rodulfi. S. Adalgis. S. Rotuerii.
  8. Adalgis,
    1. S. Geraldi episcopi. S. Bernardi. S. Ardradi presbiteri. S. Rodulfi. S. Adalgis. S. Rotuerii.
  9. Rotuerii,
    1. S. Geraldi episcopi. S. Bernardi. S. Ardradi presbiteri. S. Rodulfi. S. Adalgis. S. Rotuerii.
  10. Karolo, rei
    1. Hactum est hoc Karolo rege regnante.

Topònims : (9) -

  1. Matisconum, genèric
    1. Placuit atque convenit inter domnum Geraldum episcopum & ab alia parte Arlulfum & uxore sua Eldesent , ut inter se aliquid de terra commutarent. Inprimis dedit domnus episcopus de terra Sancti Vincentii & Sancte Marie cujus ecclesia est constructa infra muros Matisconum ,

  1. Sancti Vincentii et Sancte Marie, església
    1. Placuit atque convenit inter domnum Geraldum episcopum & ab alia parte Arlulfum & uxore sua Eldesent , ut inter se aliquid de terra commutarent. Inprimis dedit domnus episcopus de terra Sancti Vincentii & Sancte Marie cujus ecclesia est constructa infra muros Matisconum ,
    2. In recompensatione ergo hujus meriti , donat Erlulfus & uxor ejus Eldesent partibus Sancti Vincentii & Sancte Marie , de illorum proprio , domno episcopo & suis successoribus ,
    3. in agro Viriacense vel in ipsa fine , campum unum qui habet terminationes , a mane via publica , a medio die terra Sancti Vincentii , rivo percurrente qui vocatur Glatinor , a circio Sancti Mauricii & ipsorum commutatorum.
  1. Matisconense, pagus
    1. jacet ipsa terra in pago Matisconense , agro Torrense , in villa Romanorum.

  1. Torrense, agro
    1. jacet ipsa terra in pago Matisconense , agro Torrense , in villa Romanorum.

  1. Romanorum, vila
    1. jacet ipsa terra in pago Matisconense , agro Torrense , in villa Romanorum.
  1. Sancti Eugendi, genèric
    1. Habet terminationes ipsa terra a mane & a medio die vias publicas , a sero Sancti Eugendi & ipsorum commutatorum , a circio Sancti Mauricii ;
  2. Sancti Mauricii, genèric
    1. Habet terminationes ipsa terra a mane & a medio die vias publicas , a sero Sancti Eugendi & ipsorum commutatorum , a circio Sancti Mauricii ;
    2. in agro Viriacense vel in ipsa fine , campum unum qui habet terminationes , a mane via publica , a medio die terra Sancti Vincentii , rivo percurrente qui vocatur Glatinor , a circio Sancti Mauricii & ipsorum commutatorum.
  3. Viriacense, agro
    1. in agro Viriacense vel in ipsa fine , campum unum qui habet terminationes , a mane via publica , a medio die terra Sancti Vincentii , rivo percurrente qui vocatur Glatinor , a circio Sancti Mauricii & ipsorum commutatorum.

  1. Glatinor, riu
    1. in agro Viriacense vel in ipsa fine , campum unum qui habet terminationes , a mane via publica , a medio die terra Sancti Vincentii , rivo percurrente qui vocatur Glatinor , a circio Sancti Mauricii & ipsorum commutatorum.

Datació : -

Hactum est hoc Karolo rege regnante.
Any de Crist :
Any de l'Era :
Any de Regnat :
Indicció :
Epacta :
Hègira :
Dia i Mes :

Text : -

Placuit atque convenit inter domnum Geraldum episcopum & ab alia parte Arlulfum & uxore sua Eldesent , ut inter se aliquid de terra commutarent. Inprimis dedit domnus episcopus de terra Sancti Vincentii & Sancte Marie cujus ecclesia est constructa infra muros Matisconum , consentiente Elda Domino sacrata , cujus beneficium ad presens esse videtur ; & jacet ipsa terra in pago Matisconense , agro Torrense , in villa Romanorum. Habet terminationes ipsa terra a mane & a medio die vias publicas , a sero Sancti Eugendi & ipsorum commutatorum , a circio Sancti Mauricii ; habet in longo perticas XXI. & pedes V. , in uno fronte XXIIII. & pedes VI. , in alio fronte XXIII. Infra istas terminationes & perticationes , totum ad integrum. In recompensatione ergo hujus meriti , donat Erlulfus & uxor ejus Eldesent partibus Sancti Vincentii & Sancte Marie , de illorum proprio , domno episcopo & suis successoribus , in agro Viriacense vel in ipsa fine , campum unum qui habet terminationes , a mane via publica , a medio die terra Sancti Vincentii , rivo percurrente qui vocatur Glatinor , a circio Sancti Mauricii & ipsorum commutatorum. Habet in longo perticas LXVIII. , in uno fronte a medio die perticas XXXVIIII. , in alio fronte a circio perticas L. Infra istas terminationes & perticationes ad integrum donavit habendi , tenendi seu commutandi , sine ulla contradictione. Si quis calumniaverit V. uncias auri componat.

S. Geraldi episcopi. S. Bernardi. S. Ardradi presbiteri. S. Rodulfi. S. Adalgis. S. Rotuerii.

Hactum est hoc Karolo rege regnante.

Traducció : -

Versions : -

Web : -

Comentaris : -

Sospita d'alteració. Text sense datació i formulació inusual (ie: jacet ipsa terra , Eldesent , o clàusula de salvaguarda molt esquematitzada ).

També la menció de la seu de Mâçon com Sancti Vincentii et Sante Marie resulta inusual , en el moment d'entrar en text , sols el document (D00470)804|898|[902-904]-V (Mâçon)
Alterat. A Matisconense , el bisbe Geiraldus dóna una terra en precària a Bodo i el seu germà Rodberto.
- probablement del 904 - les esmenta , però com dues entitats separades amb relacions de precaria entre elles, la resta de documents entre el 901 i el 914 parlen sols de Sancti Vincentii. Potser el text indica un moment anterior al 902 en que les dues esglésies estaven fusionades? Seria un cas inusual , ja que la tendència més habitual és a l'agregació més que a la dispersió. Tot plegat planteja dubtes que el text no hagi estat refet en un context posterior.

Identificacions:

Les repeticions de grups d'homònims , dóna :

(D00470)804|898|[902-904]-V (Mâçon)
Alterat. A Matisconense , el bisbe Geiraldus dóna una terra en precària a Bodo i el seu germà Rodberto.
Ardradus4122 Bernartdo3724 Gerardi2194
(D00695)906-[IV-XII] (Mâçon)
Alterat? A l'església de Sancti Eugendi els bisbes Austerius Lugdunensis i Geraldus Matiscencis dirimeixen sobre la propietat del delme de la capella de Sancti Vincentii al curtile de Sancti Albani de la vila de Gerii.
Ardradus4122 Gerardi2194 Rodulfus3980
(D00262)909|910-IX-11 (Borgonya - Bourges)
Alterat? Fundació abadia de Cluny. Guillelmus dono Dei comte i duc, en la ciutat de Bituricae, dóna en testament públic la vila de Clugniacum al monestir dels sants apòstols Petri et Pauli.
Bernardi2204 Gerardi2194
(D00533)907-IV-7 (Mâçon)
Geraldus bisbe Matiscensis , renova la prestaria feta al venerable Bodonis de l'alou que donà Leutaldus per l'ànima del seu pare.
Bernartdo3724 Gerardi2194
(D00623)890|898|905 (Borgonya)
Alterat. Notícia de la retractació feta a Varennas per Bernardi , vassall de la reina Ermengardi , de la captura de la cel·la de Balman a favor de Berno , abat del monestir Gigniaco.
Bernardi2204 Rotgerii4037
(D00572)913-X-30 (Mâçon)
Alterat? A la vila d'Anaciazi , es fa notícia de la conquesta de la vila anomenada Aionam feta per el comte Willelmus a Anscherium. En assemblea promoguda per el duc , Anscherius no pogué provar que la vila li venia ni de testament ni d'heretat , i per tant el duc la retornà als seus legítims senyors , l'abat Berno i els monjos Cluniensibus , d'acord amb el testament fet per l'abadessa Ava.
Bernardi2204 Rotgerii4037
(D00459)910|912|[915-917]-XI (Alvèrnia)
Estant a Celsiniacas , el príncep i marquès Willelmus , amb el consentiment de la seva muller Ingelbergae , dóna a l'església dita de Celsinanicas fundada per ell mateix , bens sits en la pàtria Arvenica.
Bernardi2204 Rotgerii4037
(D00262)909|910-IX-11 (Borgonya - Bourges)
Alterat? Fundació abadia de Cluny. Guillelmus dono Dei comte i duc, en la ciutat de Bituricae, dóna en testament públic la vila de Clugniacum al monestir dels sants apòstols Petri et Pauli.
Bernardi2204 Gerardi2194
(D00648)895-V (Borgonya)
Alterat? Notícia de la cessió feta a la vila d'Ulneto per Wineterius i els seus fills Wineterius i Theodericus als monjos de Sancta Maria de bens als pagus Augustidunense i Matisconense.
Andrici5531 Bernardi5532

A partir del bisbe Gerardi2194 són fàcilment acceptables les identificacions de Ardradus4122 com el prevere homònim i el Rodulfus3980 com el signant del mateix nom.

Més difícil és fixar el Bernar ja que en sabem de dos que apareixen al costat del bisbe : un religiós , Bertnardo3724 i un de laic Bernardi2240. És aquest segon que el trobem varis cops al costat d'un comte Rotgerii4037 amb grafia molt variable que podria donar raó al Rotverii ( nom desconegut fins el moment) signant.

Per la resta de participants sols es poden oferir identificacions hipotètiques basades estrictament en l'homonímia.

La toponímia també presenta dubtes per el que fa a l'identificació del Sancti Eugendi i el Sancti Mauritii veïns que es suposen ser S.Eugendi1585 i Acauno2678 a partir de la seva proximitat geogràfica.

Creat 2013-06-01. Darrera modificació de la pàgina el 16 de February del 2018 a les 10h05